Hola a tots/es!
Aquesta serà la meva segona entrada del blog i en aquesta entrada volia
comentar algunes cosetes. Primer parlar sobre la PAC3, que com diu la meva
companya Aida en la seva segona entrada, crec que en aquesta PAC hem començat
millor que l’altra, amb més bona comunicació i fluïdesa! Crec que això es nota
en el grup, que està més animat i més motivat!
I en segon lloc, em volia sincerar una mica, i explicar què significa per
mi aquesta activitat d’escriure en el blog. Com ja vaig comentar una mica a l’entrada
anterior, sincerament no m’agrada gaire això del blog, no m’agrada escriure-hi.
Ja de per si sóc una persona més ben tancada i que no comparteix gaire els seus
pensaments o sensacions, així que la veritat que em costa bastant plasmar els
meus pensaments aquí per escrit, i més sabent que hi haurà gent que m’estarà
llegint. Potser sembla una ximpleria, ja que tampoc s’ha d’escriure aquí res
personal ni compromès, però tot i així em costa. S’entén una mica el que vull
dir? I em sap greu, perquè vam quedar amb el grup que ens implicaríem més amb
el blog, i crec que no ho estic fent, així que ara m’he proposat està més
activa per aquí i també comentar més els altres companys de classe!!
Anna Ruiz
Hola Anna!
ResponderEliminarDoncs ja et pots deixar anar tranquil.la, que ho fas prou bé això. T'he de dir que per a mi també és un esforç fer publics els meus pensaments i molt més deixar-los per escrit!!
Personalment crec que escrius clar i equilibrat i que no has de tenir por a escriure alguna cosa que et comprometi (almenys en aquest blog) perque si ho fas, enseguida aclarirem el que s'hagi d'aclarir.
Fins aviat!
Andrea
Ànims Anna,
ResponderEliminarT entenc perfectament. No és fàcil treballar en un entorn tan obert i els que no estem acostumats ho estem patint. No sé si alló de "mal de mucho consuelo de..." però és bastant encertat. Molta força, esteu fent una bona feina. Molta sort en aquest sprint final!!!!!
Mat
Hola Anna,
ResponderEliminarA mi m'està agradant cada cop més, ja veuràs que li trobaràs el què. Aquí escric com sóc jo, "de poble" com diu el meu home. Potser quan fem els treballs hem de fer servir més tecnicismes. A casa se'n riuen de mi perquè faig servir paraules rares i m'estic tornant més fina...no és veritat. Cadascú és com és i s'ha de trobar a gust. Tot es qüestió d'adaptar-se. Trobo a faltar el contacte humà en aquesta manera d'estudiar i potser aquesta és la manera de suplir aquesta mancança. A la que t'obris una mica veuràs com disfrutràs d'aquesta experiència. I pensa que si publiques alguna cosa que no vols ho pots canviar al moment. Ànims.